Els alumnes de 1r d'ESO han representat la selva amazònica, un dels llocs on hi ha més biodiversitat del planeta, i els alumnes de 3r han representat els boscos marins.
divendres, 7 de març del 2014
Tres ecosistemes amb gran biodiversitat: les illes Galápagos, la selva amazònica i els boscos marins
Coincidint amb l'exposició sobre la conservació de la biodiversitat que es va instal·lar a l'institut, hem representat una escena de les illes Galápagos. Cada alumne n'ha dibuixat un fragment, i hem fet un gran collage que hem penjat al plafó de l'escala.
Els alumnes de 1r d'ESO han representat la selva amazònica, un dels llocs on hi ha més biodiversitat del planeta, i els alumnes de 3r han representat els boscos marins.
Els alumnes de 1r d'ESO han representat la selva amazònica, un dels llocs on hi ha més biodiversitat del planeta, i els alumnes de 3r han representat els boscos marins.
dijous, 6 de febrer del 2014
"Fer una destral de sílex simètrica significa ja el principi de l’art." John Berger
 |
Bifaç (destral de mà) de sílex
|
dimarts, 4 de febrer del 2014
Linoleografia
linòleum
1 m. Tela forta i impermeable formada per un teixit de jute cobert per una pasta feta d’oli de llinosa, colofònia, goma, colorant, serradures i càrregues minerals, que s’utilitza com a paviment interior i com a material de recobriment i també per a planxes d’impressió.
2 m. Estampa obtinguda per la impressió d’un gravat fet amb linòleum, d’execució similar a la xilografia.
Diccionari de la llengua catalana
Institut d'Estudis Catalans
A l'hora de treballar el linòleum es fan servir punxons amb diferents mesures per realitzar el gravat en negatiu. Un cop fet, es recobreix amb pintura aquosa negra, aplicada amb un corró, i s'imprimeix sobre el paper amb una premsadora.
Artistes com Kandinsky, Matisse i Picasso van utilitzar aquesta tècnica.
1 m. Tela forta i impermeable formada per un teixit de jute cobert per una pasta feta d’oli de llinosa, colofònia, goma, colorant, serradures i càrregues minerals, que s’utilitza com a paviment interior i com a material de recobriment i també per a planxes d’impressió.
2 m. Estampa obtinguda per la impressió d’un gravat fet amb linòleum, d’execució similar a la xilografia.
Diccionari de la llengua catalana
Institut d'Estudis Catalans
A l'hora de treballar el linòleum es fan servir punxons amb diferents mesures per realitzar el gravat en negatiu. Un cop fet, es recobreix amb pintura aquosa negra, aplicada amb un corró, i s'imprimeix sobre el paper amb una premsadora.
Artistes com Kandinsky, Matisse i Picasso van utilitzar aquesta tècnica.
 |
| Pablo Picasso. Natura morta amb copa sota un llum de sostre, 1962 |
 |
| Pablo Picasso. Dona amb un barret amb borles i brusa estampada, 1962 |
 |
| Henry Matisse. Test de begònies, 1941-1942 |
dimecres, 22 de gener del 2014
divendres, 10 de gener del 2014
dijous, 2 de gener del 2014
Ceràmiques de Picasso
Un regal de Jacqueline a Barcelona
"Aquestes ceràmiques que fins ara eren meves, són teves, en record d'aquell vell matrimoni d'amor que havien format Pablo Picasso i Barcelona"
Jacqueline Picasso
Barcelona, 2 de juny de 1982
El fet que la pintura ceràmica més antiga sigui tan nova ara com quan els grecs aplicaven engalbes roges i negres sobre les plates i els gerros, i que la marca dels fabricants de les olles més velles es pugui trobar encara en forma d’empremtes dactilars enfonsades sobre l’argila cuita, eren coses molt importants per a Picasso. Treballant ell mateix la terrissa establia un vincle directe amb el passat; i, en molts aspectes amb el seu art en conjunt.
L’intrigaven les tècniques i els processos de producció de la ceràmica, sobretot la naturalesa imprevisible del procés de cocció i el fet que els colors del que semblaven engalbes o esmalts grisos durant la fase de decoració no apareixien fins que no sortien del forn. Encara que algunes peces s’esquerdessin o es trenquessin durant la cocció, incloent-ne de concebudes per ell, Picasso no les llençava, sinó que acceptava la intervenció de l’atzar en la seva obra.
L’any 1952 Picasso va conèixer al taller Madoura la jove Jacqueline Roque Hutin, que durant gairebé dues dècades va ser la seva fidel companya i la seva musa i model principal. Al llarg dels anys Picasso va regalar a Jacqueline molts dibuixos i quadres dedicats, i també li va donar peces de ceràmica.
"Aquestes ceràmiques que fins ara eren meves, són teves, en record d'aquell vell matrimoni d'amor que havien format Pablo Picasso i Barcelona"
Jacqueline Picasso
Barcelona, 2 de juny de 1982
El fet que la pintura ceràmica més antiga sigui tan nova ara com quan els grecs aplicaven engalbes roges i negres sobre les plates i els gerros, i que la marca dels fabricants de les olles més velles es pugui trobar encara en forma d’empremtes dactilars enfonsades sobre l’argila cuita, eren coses molt importants per a Picasso. Treballant ell mateix la terrissa establia un vincle directe amb el passat; i, en molts aspectes amb el seu art en conjunt.
L’intrigaven les tècniques i els processos de producció de la ceràmica, sobretot la naturalesa imprevisible del procés de cocció i el fet que els colors del que semblaven engalbes o esmalts grisos durant la fase de decoració no apareixien fins que no sortien del forn. Encara que algunes peces s’esquerdessin o es trenquessin durant la cocció, incloent-ne de concebudes per ell, Picasso no les llençava, sinó que acceptava la intervenció de l’atzar en la seva obra.
L’any 1952 Picasso va conèixer al taller Madoura la jove Jacqueline Roque Hutin, que durant gairebé dues dècades va ser la seva fidel companya i la seva musa i model principal. Al llarg dels anys Picasso va regalar a Jacqueline molts dibuixos i quadres dedicats, i també li va donar peces de ceràmica.
 |
| Cursa de braus i peix |
 |
| Peix sobre fons fosc |
 | ||
| Cara de faune |
 |
| Oreneta |
 |
| Pop |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)