dijous, 12 de desembre del 2013
dijous, 7 de novembre del 2013
Bruno Liljefors
Artista suec, (1860–1939), un dels més importants i influents pintors de natura de finals del segle dinou i principis del vint.
divendres, 25 d’octubre del 2013
Arbres de l'institut
dijous, 24 d’octubre del 2013
Quadern de camp
Una colla d'artistes es van trobar al Pirineu per pintar la natura. Tots ells sortien amb un quadern de camp i pintaven el que veien: arbres, flors, animals, paisatge, utilitzant diferents tècniques. La Fundació Territori i Paisatge en va publicar un llibre: "Bosques maduros".
He triat tres obres on hi ha arbres, el que ara estan dibuixant els alumnes de quart.
He triat tres obres on hi ha arbres, el que ara estan dibuixant els alumnes de quart.
 |
| Iraida Cano. Bosc pirinenc 4. 23 x 41 cm. Tècnica mixta. |
 |
| Vadim Gorbatov. Pigot negre volant. 25,3 x 36 cm. Aquarel·la. |
 |
| Juan Varela. Bedolls. 35,5 x 25 cm. Guaix. |
dijous, 3 d’octubre del 2013
Jonathan Kingdon, zoòleg i artista
Jonathan Kingdon va néixer el 1935 a Tanzània. És zoòleg i artista.
Està especialitzat en il·lustració, taxonomia i evolució dels mamífers de l'Àfrica.
Està especialitzat en il·lustració, taxonomia i evolució dels mamífers de l'Àfrica.
dijous, 19 de setembre del 2013
dimecres, 18 de setembre del 2013
dimarts, 3 de setembre del 2013
Edward O. Wilson. Entrevista amb un dels científics més destacats del segle XX
«La sensibilització i interés en la biodiversitat augmenta arreu del món. Lentament però en la direcció correcta»
http://metode.cat/revistes/entrevista-monografic/edward-o-wilson
El seu llibre The diversity of life és un esborronador clam per la protecció de la biodiversitat. També ho és el seu darrer llibre The future of life. Creu que la gent és encara inconscient (li falta informació) sobre la situació de la biodiversitat? Que el problema es troba en una manca de divulgació de com estem fent malbé el nostre planeta?
Crec que sí. Pense que bona part del problema és que la pèrdua de biodiversitat és una cosa difícil d'entendre, en comparació amb altres problemes ambientals importants. La gent comprèn ràpidament què és la contaminació, entén de seguida què és l'escalfament global i el forat de la capa d'ozó a l'estratosfera, però no copsen fàcilment el que significa per a ells l'extinció d'espècies i ecosistemes. L'americà mitjà, i sospite que molts europeus i gent educada, en general, han llegit sobre la contínua extinció d'un gran nombre d'espècies, sobretot als boscos tropicals i als esculls de corall, però no arriben a veure la connexió entre açò i les seues vides.
Aleshores és un problema d'ignorància…
Sí, d'ignorància i de relacionar el problema amb la nostra vida diària. (...) Tot i que pense que tard o d'hora assolirem el que s'anomena un "punt d'inflexió", a partir del qual l'interès i els esforços per conservar la biodiversitat arreu del món augmentaran ràpidament. A hores d'ara hi ha alguns signes positius. Per exemple, els èxits de les organitzacions més importants de conservació de la natura i d'alguns governs de països en vies de desenvolupament d'Àfrica, Sud-amèrica i Àsia a l'hora d'establir nous espais protegits basant-se en l'interès de la població per la protecció d'espècies i ecosistemes. Així, doncs, tinc l'esperança que guanyarem la cursa. La cursa és entre, d'una banda, la destrucció irreflexiva d'hàbitats arreu del món –en aquest moment molts boscos del sud-est asiàtic estan sent destruïts– i una sensibilització i voluntat creixents de fer alguna cosa. I ací arribem a una àrea on divulgar és molt important, i aquesta ha estat la principal motivació per a escriure The diversity of life i The future of life, que són llibres sobre la importància de la biodiversitat i la protecció de la natura dirigits a un públic el més ampli possible.
Llavors, una vegada la gent entenga quina és la situació real, es produirà automàticament una reacció constructiva per part dels ciutadans.
Pense que sí. En les societats democràtiques, quan un percentatge suficient de població es preocupa prou, aleshores l'efecte de la seua preocupació i interès es filtra cap amunt, cap als nivells de disseny de polítiques, planificació i decisió. Fa tres anys, un grup de biòlegs i economistes patrocinats per Conservation International van estimar quant costaria salvar la majoria de les formes de vida del planeta, i van concloure que si ens concentrem en els 25 indrets del món amb el major nombre d'espècies en perill d'extinció –aquests indrets tenen una extensió d'1,4% de la superfície de la terra, sense comptar el cossos d'aigua–, si ens concentrem en aquests punts, i protegim aquestes àrees naturals, i no deixem de banda les àrees salvatges centrals de l'Amazònia, Congo i Nova Guinea –que són les darreres localitzacions dels boscos tropicals més importants–, salvar tot açò, que conté més de la meitat de totes les espècies conegudes de plantes i animals del món, requeriria una inversió de 28 bilions de dòlars. Això és tot.
Açò ho podem fer! El Congrés dels Estats Units va aprovar fa no res 89 bilions solament per a la reconstrucció de l'Iraq. Això és més del doble del que es necessitaria per a salvar la major part dels organismes vius que habiten el sòl del món sencer.
http://metode.cat/revistes/entrevista-monografic/edward-o-wilson
El seu llibre The diversity of life és un esborronador clam per la protecció de la biodiversitat. També ho és el seu darrer llibre The future of life. Creu que la gent és encara inconscient (li falta informació) sobre la situació de la biodiversitat? Que el problema es troba en una manca de divulgació de com estem fent malbé el nostre planeta?
Crec que sí. Pense que bona part del problema és que la pèrdua de biodiversitat és una cosa difícil d'entendre, en comparació amb altres problemes ambientals importants. La gent comprèn ràpidament què és la contaminació, entén de seguida què és l'escalfament global i el forat de la capa d'ozó a l'estratosfera, però no copsen fàcilment el que significa per a ells l'extinció d'espècies i ecosistemes. L'americà mitjà, i sospite que molts europeus i gent educada, en general, han llegit sobre la contínua extinció d'un gran nombre d'espècies, sobretot als boscos tropicals i als esculls de corall, però no arriben a veure la connexió entre açò i les seues vides.
Aleshores és un problema d'ignorància…
Sí, d'ignorància i de relacionar el problema amb la nostra vida diària. (...) Tot i que pense que tard o d'hora assolirem el que s'anomena un "punt d'inflexió", a partir del qual l'interès i els esforços per conservar la biodiversitat arreu del món augmentaran ràpidament. A hores d'ara hi ha alguns signes positius. Per exemple, els èxits de les organitzacions més importants de conservació de la natura i d'alguns governs de països en vies de desenvolupament d'Àfrica, Sud-amèrica i Àsia a l'hora d'establir nous espais protegits basant-se en l'interès de la població per la protecció d'espècies i ecosistemes. Així, doncs, tinc l'esperança que guanyarem la cursa. La cursa és entre, d'una banda, la destrucció irreflexiva d'hàbitats arreu del món –en aquest moment molts boscos del sud-est asiàtic estan sent destruïts– i una sensibilització i voluntat creixents de fer alguna cosa. I ací arribem a una àrea on divulgar és molt important, i aquesta ha estat la principal motivació per a escriure The diversity of life i The future of life, que són llibres sobre la importància de la biodiversitat i la protecció de la natura dirigits a un públic el més ampli possible.
Llavors, una vegada la gent entenga quina és la situació real, es produirà automàticament una reacció constructiva per part dels ciutadans.
Pense que sí. En les societats democràtiques, quan un percentatge suficient de població es preocupa prou, aleshores l'efecte de la seua preocupació i interès es filtra cap amunt, cap als nivells de disseny de polítiques, planificació i decisió. Fa tres anys, un grup de biòlegs i economistes patrocinats per Conservation International van estimar quant costaria salvar la majoria de les formes de vida del planeta, i van concloure que si ens concentrem en els 25 indrets del món amb el major nombre d'espècies en perill d'extinció –aquests indrets tenen una extensió d'1,4% de la superfície de la terra, sense comptar el cossos d'aigua–, si ens concentrem en aquests punts, i protegim aquestes àrees naturals, i no deixem de banda les àrees salvatges centrals de l'Amazònia, Congo i Nova Guinea –que són les darreres localitzacions dels boscos tropicals més importants–, salvar tot açò, que conté més de la meitat de totes les espècies conegudes de plantes i animals del món, requeriria una inversió de 28 bilions de dòlars. Això és tot.
Açò ho podem fer! El Congrés dels Estats Units va aprovar fa no res 89 bilions solament per a la reconstrucció de l'Iraq. Això és més del doble del que es necessitaria per a salvar la major part dels organismes vius que habiten el sòl del món sencer.
Comencem el curs
Aquest any pensarem, treballarem i dibuixarem sobre biodiversitat.
Començarem dibuixant natures mortes amb fruites. Sortirem al pati de l'institut i a l'hort amb un bloc de camp i dibuixarem arbres i flors. Fotografiarem els arbres al llarg del curs. Farem plates amb fang i construirem insectes amb coure i altres materials. Els insectes els farem ser personatges d'històries animades. Dissenyarem cartells publicitaris defensant la conservació de la biodiversitat.
Començarem dibuixant natures mortes amb fruites. Sortirem al pati de l'institut i a l'hort amb un bloc de camp i dibuixarem arbres i flors. Fotografiarem els arbres al llarg del curs. Farem plates amb fang i construirem insectes amb coure i altres materials. Els insectes els farem ser personatges d'històries animades. Dissenyarem cartells publicitaris defensant la conservació de la biodiversitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)