Són insectes construïts amb filferro, plastilina, botons, teixit i paper de seda.
dimecres, 22 de gener del 2014
divendres, 10 de gener del 2014
dijous, 2 de gener del 2014
Ceràmiques de Picasso
Un regal de Jacqueline a Barcelona
"Aquestes ceràmiques que fins ara eren meves, són teves, en record d'aquell vell matrimoni d'amor que havien format Pablo Picasso i Barcelona"
Jacqueline Picasso
Barcelona, 2 de juny de 1982
El fet que la pintura ceràmica més antiga sigui tan nova ara com quan els grecs aplicaven engalbes roges i negres sobre les plates i els gerros, i que la marca dels fabricants de les olles més velles es pugui trobar encara en forma d’empremtes dactilars enfonsades sobre l’argila cuita, eren coses molt importants per a Picasso. Treballant ell mateix la terrissa establia un vincle directe amb el passat; i, en molts aspectes amb el seu art en conjunt.
L’intrigaven les tècniques i els processos de producció de la ceràmica, sobretot la naturalesa imprevisible del procés de cocció i el fet que els colors del que semblaven engalbes o esmalts grisos durant la fase de decoració no apareixien fins que no sortien del forn. Encara que algunes peces s’esquerdessin o es trenquessin durant la cocció, incloent-ne de concebudes per ell, Picasso no les llençava, sinó que acceptava la intervenció de l’atzar en la seva obra.
L’any 1952 Picasso va conèixer al taller Madoura la jove Jacqueline Roque Hutin, que durant gairebé dues dècades va ser la seva fidel companya i la seva musa i model principal. Al llarg dels anys Picasso va regalar a Jacqueline molts dibuixos i quadres dedicats, i també li va donar peces de ceràmica.
"Aquestes ceràmiques que fins ara eren meves, són teves, en record d'aquell vell matrimoni d'amor que havien format Pablo Picasso i Barcelona"
Jacqueline Picasso
Barcelona, 2 de juny de 1982
El fet que la pintura ceràmica més antiga sigui tan nova ara com quan els grecs aplicaven engalbes roges i negres sobre les plates i els gerros, i que la marca dels fabricants de les olles més velles es pugui trobar encara en forma d’empremtes dactilars enfonsades sobre l’argila cuita, eren coses molt importants per a Picasso. Treballant ell mateix la terrissa establia un vincle directe amb el passat; i, en molts aspectes amb el seu art en conjunt.
L’intrigaven les tècniques i els processos de producció de la ceràmica, sobretot la naturalesa imprevisible del procés de cocció i el fet que els colors del que semblaven engalbes o esmalts grisos durant la fase de decoració no apareixien fins que no sortien del forn. Encara que algunes peces s’esquerdessin o es trenquessin durant la cocció, incloent-ne de concebudes per ell, Picasso no les llençava, sinó que acceptava la intervenció de l’atzar en la seva obra.
L’any 1952 Picasso va conèixer al taller Madoura la jove Jacqueline Roque Hutin, que durant gairebé dues dècades va ser la seva fidel companya i la seva musa i model principal. Al llarg dels anys Picasso va regalar a Jacqueline molts dibuixos i quadres dedicats, i també li va donar peces de ceràmica.
 |
| Cursa de braus i peix |
 |
| Peix sobre fons fosc |
 | ||
| Cara de faune |
 |
| Oreneta |
 |
| Pop |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)